L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
ORGANITZACIÓ INTERNA
Context Situacional
|
Aquests darrers dies, parlar de discriminació, racisme i xenofòbia és, desgraciadament, una obligació. De tot arreu s’alcen veus indignades davant l’espectacle vergonyós que els països “civilitzats” donam en aquests moments. I és que les mostres d’intolerància i insolidaritat revolten qualsevol persona mínimament sensata. Tanmateix, aquests darrers esdeveniments no haurien de sorprendre gaire. Vivim en un món desigual i injust on es potencien actituds conformistes, androcèntriques (el món sempre es veu des d’una perspectiva masculina) i etnocèntrica (hi ha races superiors a les altres). I és així, encara que no ens agradi haver-ho de reconèixer. Un exemple: si observam el nostre llenguatge veuram que, de forma inconscient, però no per això més tolerable, menyspream tot allò que consideram “diferent” i/o “inferior”. S’ha dit que el llenguatge és un reflex del sistema de pensament col·lectiu, de com pensa, sent i actua una societat. Així, el llenguatge no és mai imparcial; amb ell sempre transmetem, encara que inconscientment, una determinada ideologia. Una ideologia que molts, la majoria, rebutjam en teoria però que en la petita pràctica quotidiana fomentam. Observem, per exemple, que quan s’ha d’emprar una fórmula per referir-se a individus dels dos sexes, la balança sempre es decanta cap a la variant masculina: parlam de “professors”, “directors” per al·ludir a professors i professores, directors i directores. Curiosament, podem observar que quan es diferencien els dos gèneres de certes paraules és per donar unes connotacions prou diferents: no és el mateix parlar d’una “dona pública” que d’un “home públic”. I casos com aquests en podríem comentar molts d’altres. D’altra banda, la majoria de llibres de text que trobam al mercat envien missatges sexistes amagats darrera redaccions ben normals o il·lustracions gràfiques: mai no hi trobam pares que realitzin feines de casa ni mares executives. Si analitzam ara frases fetes d’ús ben corrent, notarem que constantment esmentam races diferents a la nostra i sempre de forma pejorativa. Les referències a “negres”, “gitanos” i “gitanes”, “moros” i “mores” van íntimament relacionades amb explotació, brutesa, delinqüència i altres “qualitats” negatives com si aquestes fossin les que els defineixen: sempre feim feina com a negres; la nostra brutesa ens acosta un poc a la raça calé; quan parlen malament de nosaltres ens deixen al llibre dels negres; si alguna persona s’ha fet rica de sobte és un poc gitana; passam una vida de moros; feim l’indi, etc. Prostitutes i homosexuals, per allò que no són “normals”, no tenen gaire més sort. En fi; i després de tot això encara voldrem que els nostres fills i filles siguin respectuosos, solidaris i tolerants. Cap comentari.
Ecolingüistes associats (Menorca 28-11-92)
|
FUNCIÓ DELS PARÀGRAFS
1r paràgraf: 7 oracions |
Tesi més general
|
Introducció general: desigualtat insolidaritat actuals |
|
Concreció: l’exemple del llenguatge
|
|
|
Frase temàtica
|
2n paràgraf: 4 oracions |
|
Desenvolupament
|
Tesi: el llenguatge com a reflex |
|
Frase temàtica
|
3r paràgraf: 4 oracions |
|
exemple
|
Exemple: frases masculines i femenines
|
|
Exemple
|
|
|
Frase temàtica |
4rt paràgraf: 2 oracions Llibres de text
|
|
Exemple |
|
|
Frase temàtica
|
5è paràgraf: 9 frases |
|
exemples
|
Exemple: frases fetes |
|
Tesi que enllaça amb l’inici |
6è paràgraf: 2 oracions Cloenda |
|
Tancament |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura. Barcelona 2002